Montsec en el dia



Català / Castellano



21:00 del dissabte 21 d’Agost
Arribada al peu de via de la Santiago Domingo. Allà mateix dormo per començar ja al dia següent tant bon punt hi hagi llum suficient per escalar.
El problema és que em passo la nit sense dormir ni un minut i vomitant dels nervis, perquè per una banda el projecte està al meu cap, però sobretot sobretot, perquè dormia just al peu de via (l’únic lloc pla en molts metres a la rodona!) i vaig calcular que més o menys, cada hora/hora i mitja, queia un pedrusco molt a prop meu! Vaja, que estava més pendent de si sentia caure un xusco que no pas de dormir...

5:00 del diumenge 22 d’Agost
Ja no puc més i surto del sac...em poso a donar tombs, a esmorzar, a preparar el material, el que sigui perquè es comenci a fer de dia ja!! A les 6:45 en punt decideixo que ja hi ha llum suficient i comença l’escalada.

6:45-7:30  Paret d’Aragó: Santiago Domingo (415m, V+/Ae)
La veritat és que després de passar una nit de pena i començar a escalar en free solo en fred ja de bon principi, doncs un pot pensar que és perillós. Però no, uns quants passos, 10 metres de via, i ja estàs a màxim rendiment.
Al final, doncs 45 minuts per fer la Santiago. Dels 415 metres de la via, n’hi havia uns 50 metres amb cordes fixes que havia equipat prèviament en trams on la roca era bastant crostosa. Molt maca la Santiago, sobretot la xemeneia final...

7:30-8:30  Cim Santiago, peu de via Santiago
Comença el pateo. Del cim de la Santiago al peu de via de la mateixa Santiago, una horeta que s’agraeix fer-la a aquella hora perquè el Sol encara no ha sortit del tot. Un cop a baix de Paret d’Aragó, el tros que queda fins arribar de nou a la Santiago tot borejant la paret es fa una mica pesat, ja que és terreny tarterós i cada passa és una patinada.

8:30-9:30  Peu de via Santiago Domingo, Pantà de Montrebei
Aquest tram de pateo es el més agobiant de tot el project! Vaig intentar seguir el peu de paret fins a baix de tot al pantà, i la cosa no em va sortir gaire bé. Vaig acabar baixant a lo rambo, i amb pantalons curts no vegis com acabes!
A baix tenia ja la barca inflable de 35€ preparada per creuar. Aquí vaig haver de canviar ràpidament el paper de rambo pel de capitán pescanova. El problema és que just a baix a l’estret bufava molt molt vent i els rems de la barca s’anaven desmuntant per moments. El vent no em deixava avançar! Al final, remant a muerte amb els braços fins on el vent em va permetre creuar. I sort que portava una bossa estanca pels peus de gat i el magnesi perquè la resta vam quedar xops.

9:30-10:00  Pantà de Montrebei, Peu de via Delfos
Mitja horeta de pateo on ja comences a notar cansament a les cames...

10:00-11:20 Paret de Catalunya: Delfos (415m, V+)
El free solo que més vaig disfrutar! A l'ombra, vertical...dels 415 metres de la via, n’hi havia uns 130 metres amb cordes fixes que havia equipat prèviament en trams on la roca era bastant crostosa. A part d’aquests trams, la via és molt bona per fer-la en free solo!
I sembla que no, però entre els 415 metres de la Santiago més els 415 d’aquesta, doncs arribes a dalt que ja comences a notar un cert cansament. Aquests quintos de Montrebei...

11:20-12:20 Cim Delfos, cotxe prat d’Àger
Cada cop més cansament a les cames...
 
12:20-13:00  Prat d’Àger, Pàrking Regina
40 minuts de cotxe que em serveixen per reposar i per avituallar-me. Al final decideixo aparcar al pàrking de Regina, just on hi ha la presa del pantà de Cellers, ja que tot i quedar-me una mica lluny de Bagasses, després em va de perles per Regina i així no he de tornar a tocar el cotxe.

13:00-15:00  Bagasses: Anglada-Guillamón/Vidal-Farreny (500m, V/V+)
Aquest free solo va ser el puto infern en persona. Tota la via al Sol, a uns 40 graus, i sense res de vent. Espectacular, se’m va fer molt dur en tots els sentits. Físicament perquè les cames ja se’m començaven a enrampar si feia algun moviment brusc, i mentalment perquè de la calor cada cop que mirava amunt em marejava...sort que del tronc superior encara anava molt bé de forces.
A cada arbre amb ombra que trobava durant la via havia de parar 5 minuts, a beure, a menjar, tenia el cos molt raro...vaig fer l’Anglada-Guillamón fins la feixa, i la Vidal-Farreny fins al cim. No hi havia cap corda fixa instalada. Portava una corda de 60 a l’esquena per poder fer els ràpels de baixada (dos de 30m). A destacar l’últim llarg de la Vidal-Farreny, vertical, amb canto, amb una sortideta més fina, i amb tot el pati de Bagasses als peus!

15:00-15:40  Cim Bagasses – Pàrking Regina
40 minuts per baixar de Bagasses, encara amb tot el solano! La veritat és que més que baixar, el que feia era deambular...

15:40-16:00  Un petit descans
Quan vaig arribar de nou al cotxe, vaig decidir que anava bé d’horari, i que necessitava descansar una estona a l’ombra. La insolació de Bagasses em va deixar molt tocat i necessitava recuperar-me.

16:00-17:00  Regina: Aresta Ribes-Vidal (345m, V+)
Després dels 20 minuts de recuperació física i anímica, de nou cap a Regina. Sort que ara, a l’estar la via a l’aresta, doncs tenia moments de Sol i moments d’ombra. Aquesta via en si és molt herbosa i discontínua, però només per fer la variant de l’útim llarg ja val la pena! Enlloc de seguir per l’aresta, hi ha una variant de V+ que es posa a tot el pati de Regina, amb una roca excel·lent, i amb uns passos atlètics que amb tot el cansament acumulat i en free solo, doncs requereixen força concentració.
A la via no hi havia cap corda fixa, i a l’esquena portava dues cordes de 60 metres. En necessitava dues per poder fer l’últim ràpel del descens, que és de 40 metres.

17:00-18:00 Cim Regina – Pàrking Regina
Una horeta per arribar al cotxe entre ràpels, pateo i tota la història...
La veritat és que quant en dies anteriors visualitzava tot el projecte, doncs sempre pensava que un cop hagués baixat de Regina i ja només quedés la Roca dels Arcs, doncs que la cosa ja estaria gairebé acabada. La Tàrrega a la Roca dels Arcs és una via que havia fet moltes vegades, descalç, sense magnesi...només havia de ser un tràmit final. Però em vaig sorprendre que no fos així. Suposo que del cansament físic i psicològic que portava acumulat, la Tàrrega, tot i ser la via més fàcil, era l'última, i se’m va fer igual de dura que la resta.

18:00-18:30 Pàrking Regina – Pàrking Roca dels Arcs
Mitja horeta de cotxe per descansar i mentalitzar-se pel free solo final.

18:30-19:15  Roca dels Arcs: Tàrrega (180m, V)
45 minuts entre aproximació i escalada, bastant més del que tardo normalment, però realment em trobava molt molt cansat. Per acabar el project volia fer la Tàrrega descalç i sense magnesi (Cromagnon Climbing!), però amb el cansament acumulat i que tenia els peus fets caldo, vaig decidir que no era el moment. Al final, cim de la Roca dels Arcs, i encara amb dues hores de llum que qui sap si s’haguessin pogut invertir a les parets d’Àger...ahí queda eso. 






Montsec en el día

21:00 del Sábado 21 de Agosto
Llegada al pie de vía de la Santiago Domingo. Allí mismo duermo para empezar ya al día siguiente tan pronto como haya luz suficiente para escalar.
El problema es que me paso la noche sin dormir ni un minuto y vomitando de los nervios, porque por un lado el proyecto está en mi cabeza, pero sobre todo, porque dormía justo en el pie de vía (el único lugar llano a muchos metros a la redonda!) y calculé que más o menos, cada hora/hora y media, caía un pedrusco muy cerca mío! Vamos, que estaba más pendiente de si oía caer un pedrolo que de dormir...

05:00 del Domingo 22 de Agosto

Ya no puedo más y salgo del saco...me pongo a dar vueltas, a desayunar, a preparar el material, lo que sea para que se empiece a hacer de día ya! A las 6:45 en punto decido que ya hay luz suficiente y empieza la escalada.

06:45-07:30 Pared de Aragón: Santiago Domingo (415m, V+/Ae)

La verdad es que después de pasar una noche de pena y empezar a escalar en free solo en frío ya desde el principio, uno puede pensar que es peligroso. Pero no, unos cuantos movimientos, 10 metros de vía, y ya estás a máximo rendimiento.
Al final, 45 minutos para hacer la Santiago. De los 415 metros de la vía, había unos 50 metros con cuerdas fijas que había equipado previamente en tramos donde la roca era bastante mala. Muy bonita la Santiago, sobre todo la chimenea final...

07:30-8:30 Cumbre Santiago Domingo, pie de vía Santiago Domingo

Comienza el pateo. De la cima de la Santiago al pie de vía de la misma Santiago, una horita que se agradece hacerla a esa hora porque el Sol no ha salido del todo. Una vez debajo de Pared de Aragón, el trozo que queda hasta llegar de nuevo a la Santiago todo bordeando la pared se hace un poco pesado, ya que es terreno pedregoso y cada paso es un patinazo.

8:30-09:30 Pie de vía Santiago Domingo, Pantano de Montrebei

Este tramo de pateo es el más agobiante de todo el project! Intenté seguir el pie de pared hasta abajo de todo el pantano, y la cosa no me salió muy bien. Terminé bajando a lo rambo, y con pantalones cortos ¡no veas como terminas!
Abajo tenía ya la barca hinchable de 35 € preparada para cruzar. Aquí tuve que cambiar rápidamente el papel de rambo por el de capitán pescanova. El problema es que justo en el estrecho soplaba mucho el viento y los remos de la barca se iban desmontando por momentos. ¡El viento no me dejaba avanzar! Al final, remando a muerte con los brazos hasta donde el viento me permitió cruzar. Y suerte que llevaba una bolsa estanca para los pies de gato y el magnesio porque el resto quedamos empapados.

09:30-10  Pantano de Montrebei, Pie de vía Delfos

Media horita de pateo donde ya empiezas a notar cansancio en las piernas...

10:00-11:20 Pared de Cataluña: Delfos (415m, V+)

El free solo que más disfruté! A la sombra, vertical...de los 415 metros de la vía, había unos 130 metros con cuerdas fijas que había equipado previamente en tramos donde la roca era bastante mala. Aparte de estos tramos, ¡la vía es muy buena para hacerla en free solo!
Y parece que no, pero entre los 415 metros de la Santiago más los 415 de ésta, llegas arriba que ya empiezas a notar un cierto cansancio. Estos quintos de Montrebei...

11:20-12:20 Cumbre Delfos, coche prado de Àger

Cada vez más cansancio en las piernas...

12:20-13:00 Prado de Àger, Parking Regina

40 minutos de coche que me sirven para reposar y de avituallamiento. Al final decido aparcar en el parking de Regina, justo donde está la presa del pantano de Cellers ya que, a pesar de quedar un poco lejos de Bagasses, después me va de perlas para Regina y así no tengo que volver a tocar el coche.

13:00-15:00 Bagasses: Anglada-Guillamón/Vidal-Farreny (500m, V/V+)

Este free solo fue el puto infierno en persona. Toda la vía al Sol, a unos 40 grados, y sin nada de viento. Espectacular, se me hizo muy duro en todos los sentidos. Físicamente porque ya empezaba a tener calambres en las piernas si hacía algún movimiento brusco, y mentalmente porque de la calor cada vez que miraba arriba me mareaba...suerte que del tronco superior todavía iba muy bien de fuerzas.
En cada árbol con sombra que encontraba durante la vía tenía que parar 5 minutos, a beber, a comer, tenía el cuerpo muy raro...hice la Anglada-Guillamón hasta la "feixa", y la Vidal-Farreny hasta la cima. No había ninguna cuerda fija instalada. Llevaba una cuerda de 60 en la espalda para poder hacer los rápeles de bajada (dos de 30m). A destacar el último largo de la Vidal-Farreny, vertical, con canto, con una salidita más fina, ¡y con todo el patio de Bagasses en los pies!

15:00-15:40 Cumbre Bagasses - Parking Regina

40 minutos para bajar de Bagasses, ¡aún con todo el solano! La verdad es que más que bajar, lo que hacía era deambular...

15:40-16:00 Un pequeño descanso

Cuando llegué de nuevo al coche decidí que iba bien de horario, y que necesitaba descansar un rato a la sombra. La insolación de Bagasses me dejó muy tocado y necesitaba recuperarme.

16:00-17:00 Regina: Arista Ribes-Vidal (345m, V+)

Tras los 20 minutos de recuperación física y anímica, de nuevo hacia Regina. Suerte que ahora, al estar la vía en la arista, tenía momentos de Sol y momentos de sombra. Esta vía en sí es muy herbosa y discontinua, ¡pero sólo por la variante del último largo ya vale la pena! En lugar de seguir por la arista, hay una variante de V+ que se pone en todo el patio de Regina, con una roca excelente, y con unos pasos atléticos que con todo el cansancio acumulado y en free solo, requieren cierta concentración.
En la vía no había cuerdas fijas, y en la espalda llevaba dos cuerdas de 60 metros. Se necesitaban dos para poder hacer el último rápel del descenso, que es de 40 metros.

17:00-18:00 Cumbre Regina - Parking Regina

Una hora para llegar al coche entre rápeles, pateos y toda la historia...
La verdad es que cuando en días anteriores visualizaba todo el proyecto siempre pensaba que, una vez hubiera bajado de Regina y ya sólo quedara la Roca dels Arcs, que la cosa ya estaría casi acabada. La Tárrega en la Roca dels Arcs es una vía que había hecho muchas veces, descalzo, sin magnesio...sólo tenía que ser un trámite final. Pero me sorprendí que no fuese así. Supongo que del cansancio físico y psicológico que llevaba acumulado, la Tárrega, a pesar de ser la vía más fácil, era la última, y se me hizo igual de dura que el resto.

18:00-18:30 Parking Regina - Parking Roca dels Arcs

Media hora de coche para descansar y mentalizarme para el free solo final.

18:30-19:15 Roca dels Arcs: Tàrrega (180m, V)

45 minutos entre aproximación y escalada, bastante más de lo que tardo normalmente, pero realmente me encontraba muy muy cansado. Para terminar el project quería hacer la Tárrega descalzo y sin magnesio (Cromagnon Climbing!), pero con el cansancio acumulado y que tenía los pies hechos polvo, decidí que no era el momento.
Al final, en la cima de la Roca dels Arcs, y todavía con dos horas de luz que quién sabe si se hubieran podido invertir en las paredes de Àger...ahí queda eso.



3 comments:

  1. Moltes Felicitats! Deunidó quin tutte i quina activitat!

    ReplyDelete
  2. Moltes gràcies! Molt bons els "racons" del teu blog!!

    ReplyDelete